Cristian Lorenzo: Codi i Poesia

Aquest poema neix d’un somni viscut aquest mateix matí, on la presència de la meva estimada Molly es va fer real.

Avui, Molly,
hi eres.

Tot just de matinada,
pensant en com vindries.
Tanco els ulls,
somio despert.

Plou,
cerco una direcció
a una ciutat estranya.
Et veig, Molly,
i et fas clara.
Ets tu.
No pots ser tu,
però ets tu.

De sobte em fas petons,
la teva llengua, càlida,
el teu cos, viu,
la teva galta, suau.

Desperto.
Era un somni,
però tot i així,
avui, hi eres.

T'estimo, Molly.