Avui tot just fa un mes. Un mes sense tu, sense l’alegria i la tendresa que sempre t’acompanyava. Han estat dies difícils, plens de tristesa i dubte, de pensar com podria haver-te regalat més temps de vida, de revisar tractaments, de reviure les memòries que capturen les teves fotografies i vídeos. Però també ha estat un temps de transformació. He viscut com els sentiments mutaven, i com recordar-te deixava de ser dolor per tornar-se alegria i joia. Una joia pel temps i la vida que vam compartir i que ara continua com a llegat. Has deixat una petjada perpètua a la nostra vida, i ens acompanyaràs sempre a la nostra memòria.
T’estimo molt,
Molly, sempre ets al meu cor.
Cristian Lorenzo: Codi i Poesia 
Deixa un comentari