Cristian Lorenzo: Codi i Poesia
Un espai per a la creació, la reflexió i el desenvolupament
recent posts
Graduat en Matemàtiques i Filosofia. Programador full-stack. Vegà.
Autor: Cristian Lorenzo i Martínez
-

Molly, amiga i companya, avui fa sis mesos que no ets a casa. El món és dels vius i el temps mai s’atura. Seguim endavant, però a cada pèrdua neix una cicatriu al cor. Podem riure, cantar i ser feliços, però la ferida sempre hi és. No he deixat de recordar-te cada dia ni d’honrar…
-

Crònica personal d’un viatge a Nova York: recorregut pels gratacels icònics, Central Park, Hudson Yards i Times Square, amb la màgia del Nadal i reflexions sobre gastronomia, arquitectura i contrastos socials. Una mirada crítica i emocionada a una de les grans ciutats del món.
-

Una reflexió sobre Guardians de la nit: La fortalesa infinita, centrada en el valor narratiu dels records. Més enllà de l’acció espectacular, l’obra explora la memòria, la redempció i el llegat humà. Un article que defensa la profunditat emocional com a nucli de la història i la seva vigència.
-
Ressenya del llibre «AI Engineering» de Chip Huyen. Una guia estratègica per a enginyers i equips de producte que busquen una visió de conjunt sobre la integració de LLM. No és un manual pràctic, sinó una eina clau per establir un llenguatge comú i marcs d’avaluació.
-
Tres mesos sense la Molly. Un record íntim i sincer dedicat a la meva gosseta estimada, que continua present en cada pensament i fotografia. Un vincle que perdura més enllà del temps.
-
Visita al restaurant vegà Vrutal a l’Eixample. Opinió sobre les hamburgueses premium, els nachos i l’ambient. Recomanació personal i notes de tast amb referències a altres locals. Experiència gastronòmica informal i honesta amb pressupost raonable.
-
Ressenya de C# 13 and .NET 9 de Mark J. Price. Un recurs actualitzat, detallat i molt útil per a programadors amb experiència prèvia que s’introdueixen a l’ecosistema C# i .NET. Ideal com a guia de referència i suport en entorns professionals.
-

Molly, avui fa dos mesos. Penso en tu cada dia.I cada nit, quan tot calla, el meu únic desig és poder-te somiar una vegada més.
-

Sis anys sense la Kiwi. En aquest escrit recordo la meva estimada conilleta, els moments que vam viure junts, les dificultats superades i l’amor profund que ens unia. Un homenatge des del cor a una companya irrepetible.
-
L’última vegada que vam jugar plegat. No em vas deixar fer exercici i t’ho agraeixo. Ara tinc un bonic record d’aquella tarda de dilluns.